Pero vayamos a lo practico: votar colores es tan imbecil como votar una lista plagada de imputados, asi que visto lo visto, algunas propuestas interesantes me parecen:
Intentar romper el bipartidismo agilipollante en el que vivimos.
Votar listas abiertas, que promuevan la excelencia individual y no la demagogia idealista.
Vivir de acuerdo con las necesidades de cada uno y ser humildes, repartir el trabajo (a mi me sobra por cierto) e intentar, en la medida de lo posible, no ser egoistas con aquellos que mas lo necesitan.
No especular: ni con el dinero, ni con la tierra, ni con las ideas. Intentar ser concreto y cumplir, por ejemplo, con las promesas electorales.
Jo crec que és molt més interessant fer-se les preguntes directament: com volem gastar la pasta pública? com s'han de prendre les decisions sobre aquesta pasta? qui ha de pagar més impostos i per què? com s'ajuda a la gent que ho necessita? com s'evita que la penya s'apalanqui en les ajdues dels demés? com es crea riquesa i quin paper ha de tenir la política en això? com s'ha de tractar la cultura des de la política? quins límits té la llibertat de pensament i acció? etc, etc, etc. Si al final resulta que has regenerat l'esquerra, doncs bones notícies pels fabricants de tela vermella.
Atentos al ataque que se está preparando. Ideas concretas para objetivos concretos:
"Por una democracia real ya.
Ya tenemos preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y conjunta. Ayúdanos a difundirla, participa de ella allí donde te encuentres!!!
Los bancos y los especuladores han sido los principales causantes de la crisis por lo que ellos serán el objetivo de nuestro primer ataque no violento.
El próximo día 30 de mayo vamos a manifestar nuestra indignación en contra del abuso que practican los bancos no solo contra los ciudadanos de forma independiente sino también contra los estados.
Ponemos hoy en marcha un acto pacífico y sutil, pero lo suficientemente contundente y llamativo como para mostrar con claridad la indignación que sentimos, y también nuestra fortaleza y compromiso para llegar hasta el final. Ponemos hoy en marcha el primer ataque no violento que mostrará al mundo nuestra imaginación, determinación y compromiso para alcanzar el objetivo de ver cumplida nuestra reivindicación final: instaurar una democracia real.
Hacemos un llamamiento a todas aquellas personas que estén de acuerdo con nuestras reivindicaciones, a participar en una retirada masiva de capital de las entidades bancarias el próximo día 30 de mayo.
Si lo estás, te proponemos sacar en un solo movimiento bancario la cantidad de 155 euros de tu cuenta corriente. La operación podrá realizarse a lo largo de todo el día, preferiblemente acudiendo a las sucursales o utilizando los cajeros automáticos (con múltiplos de 10-->150).
El motivo de elegir esa cantidad concreta, es porque debíamos elegir una cifra apreciable y simbólica con la fuerza suficiente con la que demostrar a los bancos que estos movimientos son motivados desde la misma indignación que nos hizo movilizarnos el 15 de mayo.
En cuanto al día 30 de mayo, es porque entendemos que es un plazo razonable para que el mensaje pueda difundirse adecuadamente y llegue al mayor número de personas que nos ayuden a ser lo más efectivos en nuestro ataque no violento en contra de la voracidad de los bancos, en contra del sistema económico instaurado, en contra de los paraísos fiscales, en contra de la especulación y a favor del interés general, de la solidaridad, en definitiva de las personas. Además, en dicha fecha habrá transcurrido 15 días desde el inicio de la movilización, y será otro buen momento simbólico para recordar que nuestro movimiento sólo acaba de comenzar.
El próximo día 30 de mayo, se oirán todas las voces gritando al unísono que otro mundo es posible.
El próximo día 30 de mayo se oirá la voz del pueblo con más fuerza que la de los partidos políticos.
El próximo día 30 de mayo, se podrá contar la indignación del pueblo, la reivindicación activa de una democracia real, en la que se tiene en cuenta a las personas por encima de los intereses económicos, financieros, especulativos... las personas por encima de los mercados.
El próximo día 30 de mayo daremos un paso más hacia un mundo mejor.
Contamos contigo, divulga el mensaje. Participa. Nos seguimos viendo cada día en la plazas."
Qué miedo tenerlos en mis manos... Bueno, parece que el paisaje desolador de ayer en Plaza Catalunya, o más bien diría plaza Esparrago Rock , ha calado en más de una conciencia. Esta nueva iniciativa ya se va pareciendo más a un resultado específico dentro del marco 'objetivos reales'. Gracias por el blog Cristian, fantástica idea.
- Qué hacer el 15 de junio – día de aprobación de los presupuestos de la Generalitat
- Cómo llevar la lucha hacia fuera de Plaza Catalunya
Hacer un llamamiento para construir una huelga general que sea contundente, fuerte, y no sólo sindical. Concretar contenciosos de mínimos antes del fin de semana. Se propone para el día 15 de junio hacer un cordón humano delante del Parlamento en protesta contra los recortes para impedir la entrada a los políticos. Por tal de optimizar el tiempo, deberían salir dos miembros de cada comisión que trabajen en estrategias concretas. Hace falta establecer prioridades. Diseñar y difundir octavillas informativas fuera de la plaza: Boicotear las multinacionales. Centralizar y descentralizar el movimiento; llevarlo a escuelas, hospitales, comercios,…
Se cree más en los grupos autónomos, nos estamos burocratizando. Participación en la manifestación del 27 de mayo contra los recortes de sanidad en Colón a las 17:00h. Movilizarse antes del día 15 de junio para crear presión respecto a los presupuestos de la Generalitat. Buscar un día fijo semanal para seguir encontrándonos en Plaza Catalunya después del domingo. Se hace una crítica a la democracia parlamentaria y se pide una democracia asamblearia.
Basta de pacifismo obsesivo, tenemos que empezar a hablar de conflicto.
MAIG DE L'11. Les tres mesures prioritàries De moment, escric això, corrents, per proposar un camí, com a guia, abans que la gent desbarri amb propostes "prioritàries"! com la tercera república, Bolònia, Sinde (sic) etc
ACORD DE MÍNIMS ("fàcils" d'aplicar o si més no difícilment excusables, i no tan mínims)
1- RETALLADES DE LES PREBENDES I DELS SOUS PÚBLICS FORASENYATS
2- LLISTES OBERTES (o sistema similar)
3- SUPRIMIR ELS PRIVILEGIS DE BANCS I CAIXES I DE BANQUERS I CAIXERS
Tan fàcil com això -de plantejar almenys. Reteniu-ho. Amb això ja tindríem almenys una manera raonable i controlada d'elegir els polítics i un grandíssim estalvi de diner públic.
Resolució d'un problema:
Tertulians i polítics critiquen la "manca de propostes i alternatives" del moviment, i certament els acampats que parlen pels mitjans només divaguen. Us semblen divagatoris aquestes propostes per a començar a caminar? Els hi semblarà als de la menjadora?
Tot veient, ESPAORDIT, a la matinada, les decenes de milers de persones a Madrid demanant JUSTÍCIA, no amago una mena de sensació de plenitud, però tampoc la meva prevenció i preocupació, per desbarraments, manipulacions, etc. Aviam.
Si m'heu llegit o llegiu els darrers posts, veureu que jo ja portava algunes setmanes demanant indignat la indignació. Indignez-vous,bous! repetia. Ara els bous ja són a plaça. S'ha acabat el bròquil. I repeteixo: el temps posa les coses a lloc. I la raó la té qui obra i pensa bé.
ESPERO QUE AIXÒ CORRI!! -en cas contrari agrairé si algú m'informa que les coses no van per aquí.
CONTINUARÀ
AFEGITÓ I ACLARIMENT: Alguns em malinterpreten. Aclareixo: "ja he expresat la meva prevenció davant aquesta olla de cols de les places i de com es mou la massa. Però hi ha una cosa més clara i imperdonable: L'ABSOLUTA DESVERGONYA DELS DE LA MENJADORA.
Resposta a: http://jordigraupera.cat/?p=573 Retuit: “Bàsicament, he tingut una idea"
Doncs jo trobo que l’article és prou objectiu. He estat a la plaça, i em sembla bé l’ocupació malgrat la demagògia d’alguns, el dirigisme d’alguns altres i la manca de formació poítica de la majoria. Però m’agradaria rebatre en Jeroni. Si mires el que s’hi diu (en el fons i canviant alguns termes): -Nacionalització de la banca -Retirada de la reforma laboral -Retirada de la reforma de les pensions -Llistes obertes -Retirada de l’ordenança del civisme -Reducció de la jornada laboral per a absorbir atur -Reforçament de polítiques fiscals redistributives -Retirada de la Llei Sinde -Garantia de la sanitat pública universal i gratuïta, que només pot ser alguna cosa més que una proclama si es creen noves places -Expropiació d’habitatges buits (amb tots els escrúpols legals que es vulguin) -Abolició de la monarquia
Intueixo que a en Jordi Graupera no li agrada gaire encara que no ho critiqui explícitament, però això és un programa polític bastant més interessant que el que presentaran els partits polítics “seriosos” a les properes eleccions generals. De fet,el programa de la banca, el gran capital, els liberals i els socialdemòcrates en els darres trenta anys ha consistit a: -Carta blanca al capital financer per fer i desfer mitjançant la liberalització del mercat financer -Precarització del mercat laboral i congelació salarial -Privatització del mercat de les assegurances mitjançant la degradació del sistema de pensions -Opacitat institucional total mitjançant el poder ilimitat d’institucions mai no elegides pel poble (FMI, BM) i la reducció a un paper testimonial del Parlament Europeu (única institució europea elegida directament per sufragi universal), el Parlament espanyol (que ha d’obeir l’FMI) i el Parlament de Catalunya (que no pot legislar un Estatut sense la intromissió de dubtosa base jurídica del TC) -Control policial creixent de l’espai públic (encara que no en tinguin mai prou, el cert és que mai no hi havia hagut tanta policia per habitant, en això no es planteja la necessitat de retallades. És normal, amb les polítiques que fan cada cop en necessitaran més de policia). -Màniga ampla total per a les hores extres (pagades com al senyor empresari li doni la gana donat que el salari base no dóna per pagar un pis, l’escola dels fills, el menjar, etc.) -Reducció de la pressió fiscal a les rendes altes i les empreses malgrat que mentre els salaris es mantenen congelats els beneficis empresarials s’han multiplicat de forma espectacular en els darrers 30 anys -Privatització parcial de serveis sanitaris públics, reduccions de personal a la sanitat, etc. tot amb gran alegria de la sanitat privada i les mútues.
Aquest programa ha estat defensat per uns senyors molt cultes i preparats, universitaris, empresaris, advocats, economistes, etc. des que Reagan és Reagan i Thatcher és Thatcher. Suposadament l’enriquiment opulent de certa gent havia de ruixar-nos a la resta amb una riquesa que no s’ha vist mai reflectida als salaris, motiu pel qual el crèdit s’ha expandit de manera desproporcionada. El resultat de les polítiques d’aquests senyors tant cultes ha estat el seu enriquiment i el nostre empobriment. Com Ford li va dir a Falstaff: confiaries la teva cervesa a un alemany? Els acampats potser parlen sense saber, però amb una formulació un pel més refinada del seu programa podem dir que és bastant millor que el d’aquells altres savis. Per què? Per què hi ha una cosa més important que la saviesa i és l’honradesa. Aquesta gent no n’han de guanyar un euro de tot això.
Resposta a http://emaspons.blogspot.com/2011/05/maig-de-l11-les-tres-propostes.html
Colla de comunistes que volen que l'impost de succesions revisqui de nou. El què vol aquesta gentussa és que mentre uns treballen i paguen impostos, ells visquin del cuento i de l'acampada. Em fan fàstic! Si de mi depenés entraria a la plaça catalunya amb tancs i els fotria fora ¡JA!
No sols no m'importa ue ho pengis sinó que tens consumició pagada a Mollet. Veig que també has enganxat el comentari del "repressor" :) dels tancs. Tot i que surti aquí com Criteri he obert blog ad hoc,per centrar el debat -una mica rigoros, i -jo el primer-, intentant sintetitzar, o destacant lo cabdal.
LO CABDAL ÉS ELIMINAR EL 90 PER CENT DE LES PROPOSTES DE PLAÇA I CENTRAR-SE AMB LES QUE JO HE PROPOSAT I 4 MÉS. SERIA UN EXIT GRANDIÓS ASSOLIR-NE 3 O 4. O AIXÒ O EL FRACÀS O UN ÈXIT RIDÍCUL.
Pero vayamos a lo practico: votar colores es tan imbecil como votar una lista plagada de imputados, asi que visto lo visto, algunas propuestas interesantes me parecen:
ResponEliminaIntentar romper el bipartidismo agilipollante en el que vivimos.
Votar listas abiertas, que promuevan la excelencia individual y no la demagogia idealista.
Vivir de acuerdo con las necesidades de cada uno y ser humildes, repartir el trabajo (a mi me sobra por cierto) e intentar, en la medida de lo posible, no ser egoistas con aquellos que mas lo necesitan.
No especular: ni con el dinero, ni con la tierra, ni con las ideas. Intentar ser concreto y cumplir, por ejemplo, con las promesas electorales.
Jo crec que és molt més interessant fer-se les preguntes directament: com volem gastar la pasta pública? com s'han de prendre les decisions sobre aquesta pasta? qui ha de pagar més impostos i per què? com s'ajuda a la gent que ho necessita? com s'evita que la penya s'apalanqui en les ajdues dels demés? com es crea riquesa i quin paper ha de tenir la política en això? com s'ha de tractar la cultura des de la política? quins límits té la llibertat de pensament i acció? etc, etc, etc. Si al final resulta que has regenerat l'esquerra, doncs bones notícies pels fabricants de tela vermella.
ResponEliminaNo sé.
Petons.
J.
Atentos al ataque que se está preparando. Ideas concretas para objetivos concretos:
ResponElimina"Por una democracia real ya.
Ya tenemos preparada la primera acción no violenta de lucha masiva y conjunta. Ayúdanos a difundirla, participa de ella allí donde te encuentres!!!
Los bancos y los especuladores han sido los principales causantes de la crisis por lo que ellos serán el objetivo de nuestro primer ataque no violento.
El próximo día 30 de mayo vamos a manifestar nuestra indignación en contra del abuso que practican los bancos no solo contra los ciudadanos de forma independiente sino también contra los estados.
Ponemos hoy en marcha un acto pacífico y sutil, pero lo suficientemente contundente y llamativo como para mostrar con claridad la indignación que sentimos, y también nuestra fortaleza y compromiso para llegar hasta el final. Ponemos hoy en marcha el primer ataque no violento que mostrará al mundo nuestra imaginación, determinación y compromiso para alcanzar el objetivo de ver cumplida nuestra reivindicación final: instaurar una democracia real.
Hacemos un llamamiento a todas aquellas personas que estén de acuerdo con nuestras reivindicaciones, a participar en una retirada masiva de capital de las entidades bancarias el próximo día 30 de mayo.
Si lo estás, te proponemos sacar en un solo movimiento bancario la cantidad de 155 euros de tu cuenta corriente. La operación podrá realizarse a lo largo de todo el día, preferiblemente acudiendo a las sucursales o utilizando los cajeros automáticos (con múltiplos de 10-->150).
El motivo de elegir esa cantidad concreta, es porque debíamos elegir una cifra apreciable y simbólica con la fuerza suficiente con la que demostrar a los bancos que estos movimientos son motivados desde la misma indignación que nos hizo movilizarnos el 15 de mayo.
En cuanto al día 30 de mayo, es porque entendemos que es un plazo razonable para que el mensaje pueda difundirse adecuadamente y llegue al mayor número de personas que nos ayuden a ser lo más efectivos en nuestro ataque no violento en contra de la voracidad de los bancos, en contra del sistema económico instaurado, en contra de los paraísos fiscales, en contra de la especulación y a favor del interés general, de la solidaridad, en definitiva de las personas. Además, en dicha fecha habrá transcurrido 15 días desde el inicio de la movilización, y será otro buen momento simbólico para recordar que nuestro movimiento sólo acaba de comenzar.
El próximo día 30 de mayo, se oirán todas las voces gritando al unísono que otro mundo es posible.
El próximo día 30 de mayo se oirá la voz del pueblo con más fuerza que la de los partidos políticos.
El próximo día 30 de mayo, se podrá contar la indignación del pueblo, la reivindicación activa de una democracia real, en la que se tiene en cuenta a las personas por encima de los intereses económicos, financieros, especulativos... las personas por encima de los mercados.
El próximo día 30 de mayo daremos un paso más hacia un mundo mejor.
Contamos contigo, divulga el mensaje. Participa. Nos seguimos viendo cada día en la plazas."
Qué miedo tenerlos en mis manos... Bueno, parece que el paisaje desolador de ayer en Plaza Catalunya, o más bien diría plaza Esparrago Rock , ha calado en más de una conciencia. Esta nueva iniciativa ya se va pareciendo más a un resultado específico dentro del marco 'objetivos reales'.
ResponEliminaGracias por el blog Cristian, fantástica idea.
- Qué hacer el 15 de junio – día de aprobación de los presupuestos de la Generalitat
ResponElimina- Cómo llevar la lucha hacia fuera de Plaza Catalunya
Hacer un llamamiento para construir una huelga general que sea contundente, fuerte, y no sólo sindical.
Concretar contenciosos de mínimos antes del fin de semana.
Se propone para el día 15 de junio hacer un cordón humano delante del Parlamento en protesta contra los recortes para impedir la entrada a los políticos.
Por tal de optimizar el tiempo, deberían salir dos miembros de cada comisión que trabajen en estrategias concretas. Hace falta establecer prioridades.
Diseñar y difundir octavillas informativas fuera de la plaza: Boicotear las multinacionales.
Centralizar y descentralizar el movimiento; llevarlo a escuelas, hospitales, comercios,…
Se cree más en los grupos autónomos, nos estamos burocratizando.
Participación en la manifestación del 27 de mayo contra los recortes de sanidad en Colón a las 17:00h.
Movilizarse antes del día 15 de junio para crear presión respecto a los presupuestos de la Generalitat.
Buscar un día fijo semanal para seguir encontrándonos en Plaza Catalunya después del domingo.
Se hace una crítica a la democracia parlamentaria y se pide una democracia asamblearia.
Basta de pacifismo obsesivo, tenemos que empezar a hablar de conflicto.
http://emaspons.blogspot.com/2011/05/maig-de-l11-les-tres-propostes.html
ResponEliminaMAIG DE L'11. Les tres mesures prioritàries
De moment, escric això, corrents, per proposar un camí, com a guia, abans que la gent desbarri amb propostes "prioritàries"! com la tercera república, Bolònia, Sinde (sic) etc
ACORD DE MÍNIMS ("fàcils" d'aplicar o si més no difícilment excusables, i no tan mínims)
1- RETALLADES DE LES PREBENDES I DELS SOUS PÚBLICS FORASENYATS
2- LLISTES OBERTES (o sistema similar)
3- SUPRIMIR ELS PRIVILEGIS DE BANCS I CAIXES I DE BANQUERS I CAIXERS
Tan fàcil com això -de plantejar almenys. Reteniu-ho. Amb això ja tindríem almenys una manera raonable i controlada d'elegir els polítics i un grandíssim estalvi de diner públic.
Resolució d'un problema:
Tertulians i polítics critiquen la "manca de propostes i alternatives" del moviment, i certament els acampats que parlen pels mitjans només divaguen. Us semblen divagatoris aquestes propostes per a començar a caminar? Els hi semblarà als de la menjadora?
Tot veient, ESPAORDIT, a la matinada, les decenes de milers de persones a Madrid demanant JUSTÍCIA, no amago una mena de sensació de plenitud, però tampoc la meva prevenció i preocupació, per desbarraments, manipulacions, etc. Aviam.
Si m'heu llegit o llegiu els darrers posts, veureu que jo ja portava algunes setmanes demanant indignat la indignació. Indignez-vous,bous! repetia. Ara els bous ja són a plaça. S'ha acabat el bròquil. I repeteixo: el temps posa les coses a lloc. I la raó la té qui obra i pensa bé.
ESPERO QUE AIXÒ CORRI!! -en cas contrari agrairé si algú m'informa que les coses no van per aquí.
CONTINUARÀ
AFEGITÓ I ACLARIMENT: Alguns em malinterpreten. Aclareixo: "ja he expresat la meva prevenció davant aquesta olla de cols de les places i de com es mou la massa. Però hi ha una cosa més clara i imperdonable: L'ABSOLUTA DESVERGONYA DELS DE LA MENJADORA.
Resposta a: http://jordigraupera.cat/?p=573
ResponEliminaRetuit: “Bàsicament, he tingut una idea"
Doncs jo trobo que l’article és prou objectiu. He estat a la plaça, i em sembla bé l’ocupació malgrat la demagògia d’alguns, el dirigisme d’alguns altres i la manca de formació poítica de la majoria. Però m’agradaria rebatre en Jeroni. Si mires el que s’hi diu (en el fons i canviant alguns termes):
-Nacionalització de la banca
-Retirada de la reforma laboral
-Retirada de la reforma de les pensions
-Llistes obertes
-Retirada de l’ordenança del civisme
-Reducció de la jornada laboral per a absorbir atur
-Reforçament de polítiques fiscals redistributives
-Retirada de la Llei Sinde
-Garantia de la sanitat pública universal i gratuïta, que només pot ser alguna cosa més que una proclama si es creen noves places
-Expropiació d’habitatges buits (amb tots els escrúpols legals que es vulguin)
-Abolició de la monarquia
Intueixo que a en Jordi Graupera no li agrada gaire encara que no ho critiqui explícitament, però això és un programa polític bastant més interessant que el que presentaran els partits polítics “seriosos” a les properes eleccions generals. De fet,el programa de la banca, el gran capital, els liberals i els socialdemòcrates en els darres trenta anys ha consistit a:
-Carta blanca al capital financer per fer i desfer mitjançant la liberalització del mercat financer
-Precarització del mercat laboral i congelació salarial
-Privatització del mercat de les assegurances mitjançant la degradació del sistema de pensions
-Opacitat institucional total mitjançant el poder ilimitat d’institucions mai no elegides pel poble (FMI, BM) i la reducció a un paper testimonial del Parlament Europeu (única institució europea elegida directament per sufragi universal), el Parlament espanyol (que ha d’obeir l’FMI) i el Parlament de Catalunya (que no pot legislar un Estatut sense la intromissió de dubtosa base jurídica del TC)
-Control policial creixent de l’espai públic (encara que no en tinguin mai prou, el cert és que mai no hi havia hagut tanta policia per habitant, en això no es planteja la necessitat de retallades. És normal, amb les polítiques que fan cada cop en necessitaran més de policia).
-Màniga ampla total per a les hores extres (pagades com al senyor empresari li doni la gana donat que el salari base no dóna per pagar un pis, l’escola dels fills, el menjar, etc.)
-Reducció de la pressió fiscal a les rendes altes i les empreses malgrat que mentre els salaris es mantenen congelats els beneficis empresarials s’han multiplicat de forma espectacular en els darrers 30 anys
-Privatització parcial de serveis sanitaris públics, reduccions de personal a la sanitat, etc. tot amb gran alegria de la sanitat privada i les mútues.
Aquest programa ha estat defensat per uns senyors molt cultes i preparats, universitaris, empresaris, advocats, economistes, etc. des que Reagan és Reagan i Thatcher és Thatcher. Suposadament l’enriquiment opulent de certa gent havia de ruixar-nos a la resta amb una riquesa que no s’ha vist mai reflectida als salaris, motiu pel qual el crèdit s’ha expandit de manera desproporcionada. El resultat de les polítiques d’aquests senyors tant cultes ha estat el seu enriquiment i el nostre empobriment. Com Ford li va dir a Falstaff: confiaries la teva cervesa a un alemany? Els acampats potser parlen sense saber, però amb una formulació un pel més refinada del seu programa podem dir que és bastant millor que el d’aquells altres savis. Per què? Per què hi ha una cosa més important que la saviesa i és l’honradesa. Aquesta gent no n’han de guanyar un euro de tot això.
Resposta: quin comentari més collonut, Terenci.
Terenci
Resposta a http://emaspons.blogspot.com/2011/05/maig-de-l11-les-tres-propostes.html
ResponEliminaColla de comunistes que volen que l'impost de succesions revisqui de nou. El què vol aquesta gentussa és que mentre uns treballen i paguen impostos, ells visquin del cuento i de l'acampada. Em fan fàstic! Si de mi depenés entraria a la plaça catalunya amb tancs i els fotria fora ¡JA!
Noctas
No sols no m'importa ue ho pengis sinó que tens consumició pagada a Mollet. Veig que també has enganxat el comentari del "repressor" :) dels tancs.
ResponEliminaTot i que surti aquí com Criteri he obert blog ad hoc,per centrar el debat -una mica rigoros, i -jo el primer-, intentant sintetitzar, o destacant lo cabdal.
LO CABDAL ÉS ELIMINAR EL 90 PER CENT DE LES PROPOSTES DE PLAÇA I CENTRAR-SE AMB LES QUE JO HE PROPOSAT I 4 MÉS. SERIA UN EXIT GRANDIÓS ASSOLIR-NE 3 O 4. O AIXÒ O EL FRACÀS O UN ÈXIT RIDÍCUL.
blog es: maig11.blogspot.com