Estimats amics dels pobles d'Espanya:
Hessel, al març, en la presentació d''¡Indigneu-vos!' a Barcelona. GUILLERMO MOLINER
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en lapágina 2 de la secció de(vacia) de l'edició impresa del dia 19 de juny de 2011VEURE ARXIU (.PDF)
«¡Indigneu-vos!». El missatge se sent en molt diversos països d'Europa i del món. El sentit de la indignació s'estén, i posa de manifest una viva esperança per part dels ciutadans de les societats modernes, i les seves preocupacions.
La gravetat de la situació ecològica, les desigualtats cada vegada més profundes, l'egoisme dels poderosos, la dictadura dels mercats, la violació de valors fonamentals i tants altres perills als quals ens veiem enfrontats ens imposen alhora reflexionar, comprendre i actuar en conseqüència.
Aquesta situació no fa sinó reforçar la incitació, en un moment que el sud del Mediterrani ens demostra que els pobles poden agrupar-se, indignar-se i respondre a una situació que no els convé.
De motius per a la indignació no en falten. I si a vegades ens semblen llunyans o abstractes, poden així mateix presentar-se'ns de forma molt concreta.
Espanya, que al llarg de les últimes dècades ha viscut una transició democràtica, un auge econòmic i transformacions socials que desperten admiració, no és una excepció: els joves, sovint sense futur, afectats per l'atur i la precarietat laboral; la incertesa que angoixa milions de treballadors i les seves famílies, sense que ningú els ofereixi perspectives de millora a curt o mitjà termini; la posada en entredit de conquistes socials, èxits i drets adquirits al llarg de les últimes dècades a costa d'importants esforços i lluites; l'especulació immobiliària desenfrenada, econòmicament i socialment absurda, que dificulta l'accés a la vivenda alhora que altera els paisatges litorals i el medi ambient; els escàndols de corrupció que impliquen dirigents polítics.
Així doncs, ¿què hem de fer? Aquest món estrany i incert ¿ens ha de desanimar per això i deixar que ens enfonsem en el pessimisme?
¡No!
La nostra capacitat per indignar-nos pot i ha de portar-nos a ac-
cions constructives, motivades pel rebuig de la passivitat i de la indiferència.
Saber dir no. Denunciar. Protestar. Resistir. Indignar-nos. Desobeir, en ocasions, davant del que ens sembla no legítim i que retalla les llibertats i els drets fonamentals.
Saber dir sí. Actuar. Militar. Prendre part en la «insurrecció pacífica» que ens permeti donar respostes a un món que no ens convé.
En una paraula: comprometre's.
Comprometre's significa obrir-se al món que ens envolta. Suposa dir, en contra del determinisme històric, que hi ha coses per inventar. És el contrari del derrotisme i de la resignació.
Hi ha alternatives: tenim la possibilitat de seguir els camins d'un món més ben governat. ¡Ha arribat l'hora d'actuar! Els reptes, la necessitat d'un canvi, les solucions que és necessari posar en pràctica han de comprometre la responsabilitat que ens és pròpia, la que ens defineix com a persones. Així doncs, experimentem, dirigim la mutació -ecològica, solidària, social, ètica, econòmica, política- i intentem construir junts un futur sostenible.
Amb el realisme que s'imposa davant la magnitud dels desafiaments i les crisis, però també amb l'optimisme de la voluntat.
Descriure els grans reptes del nostre temps -entre els quals destaquen l'ecologia, la democràcia, la justícia social-, indicar àmbits en què els joves, i els no tan joves, puguin trobar matèria per desenvolupar el seu dinamisme, la seva energia creadora i també el seu civisme.
Aquest és l'objecte d'aquesta petita obra. ¡Comprometeu-vos! constitueix no tant un programa o una comminació com una incitació a mobilitzar-se.
Una invitació a comprometre's personalment en la vida ciutadana i en les lluites del nostre temps. Us correspon a vosaltres, amics d'Espanya -país en què la diversitat de les cultures és mundialment reconeguda-, ciutadans del món, a cada un de nosaltres individualment, i a tots nosaltres col·lectivament, trobar les pistes a través de les quals «la internacional ciutadana» en gestació podrà dotar de vida aquest segle. No per aconseguir el millor dels mons, sinó un món viable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada